Maria Guiu, una vida

Maria Guiu. Foto: Francesc Caballé.

Maria Guiu. Foto: Francesc Caballé.

Maria Guiu va néixer a Barcelona el 1907 al si d’una família de classe mitjana. Estudià per mestre a l’Escola Normal de Barcelona entre el 1926 i el 1930, en plena Dictadura de Primo de Rivera.

En acabar la carrera aconseguí feina a l’Escola Sant Jordi, primer com a parvulista, passant després a impartir classes de Batxillerat.

Aquest període professional a l’Escola Sant Jordi completà sòlidament la seva formació, alhora que va despertar el seu interès per determinats aspectes culturals, especialment el folklore. Especialistes en ballet popular feien classes als nois i noies. Aquella escola va obrir-li el món de les relacions culturals i humanes. Va ser aleshores quan va conèixer, entre altres, Aureli Capmany i Joan Serra Vilaró.

El 1935, arrel del seu matrimoni amb Joan Pardinilla (mestre, i barceloní com ella), anaren a residir a Bagà, ell hi estava estava destinat. L’any següent naixia el seu únic fill, Josep. El 1938, Joan va ser cridat a files, i destinat al front de Balaguer. Amb la desfeta republicana passà a França, als camps de Sant Cebrià de Rosselló, i després al Barcarés.

Maria Guiu va restar a la vila, fent classes al seu pis particular, mentre l’escola romania tancada. El 1940, Joan va tornar al país, i el 1942 a Bagà, després d’una breu destinació forçosa a Villorejo (Burgos).

Una escola per la vila

Reinstal·lats a Bagà, des del primer moment van voler fer participar l’escola en tota la vida cultural i popular. Al col·legi es feien els guarniments per a les festes patronals, s’explicaven les tradicions, i si calia es revitalitzaven: n’és un cas remarcable el manteniment de la Fia-faia, tradició molt esmorteïda en algun moment de la postguerra.

Però la seva activitat no es limità a una molt meritòria tasca docent, que per si sola va desvetllar molts esperits, sinó que enriquiren la vida del poble amb multitud de noves iniciatives culturals. Joan Pardinilla es dedicà a la recerca i divulgació històrica i toponímica, amb multitud de xerrades radiofòniques i publicacions a Cultura-Folklore, Queralt, Senderos, etc… i assenyaladament en els pregons de festa major de la vila. També va tenir al seu càrrec l’arxiu municipal, on realitzà una acurada classificació, avui dissortadament perduda.

Maria Guiu no va ser sols una col·laboradora eficaç. Sobretot a ella es deu la creació de l’Esbart Cadí, amb un important, i no prou valorat, treball de documentació prèvia: es recollien de manera sistemàtica antigues músiques, es feia cantar i puntejar als més vells danses gairebé oblidades, es contrastava sempre la informació recollida amb diversos testimonis, i amb altres tipus de solucions ja conegudes: així es recuperaren coreografies i vestuaris, sense caure mai en la restauració o l’invent. Gràcies a aquesta feina, l’Esbart Cadí té en el seu repertori peces que són una veritable joia, i que han estat incorporades al catàleg dels ballets de Catalunya, aquest és el cas del ball Cerdà de Bagà, del ball de les Senyores, les cosses de Gósol, etc. Renombrats professionals del món del ballet popular pujaven expressament a Bagà, per donar classes als balladors, polir una tècnica, recollir música, etc.

L’Esbart Cadí recuperà i mantingué vius els ballets tradicionals alhora que els va difondre en sovintejar les seves actuacions arreu de Catalunya. Aquestes actuacions, i els seus cursets de cant de l’U.E.C. feren descobrir la vila a multitud de personalitats de la cultura del seu temps, assenyaladament Emili Vendrell, Elisard Sala i Gaietà Renom.

Un mestratge profund

Per a nombroses generacions de baganesos el seu mestratge va ser però més profund. El Sr. Joan i la Sra. Maria ajudaren a descobrir el gust per la feina ben feta, i fins a cert punt perfeccionista: l’interès per comprendre el perquè de les coses; l’hàbit de reflexionar sobre
la realitat, i d’exercitar la crítica raonada. I a nivell de ciutadania, la seva actuació va enfortir l’arrelament al poble, fent sentir als baganesos hereus del seu passat i responsables de les pròpies tradicions, desvetllant amb aquesta base la consciència d’identitat col·lectiva.

Avui Bagà segueix essent un poble extraordinàriament viu per les seves dimensions, i així ho testimonien les nombroses entitats de tot tipus que té la vila. Aquesta vitalitat ciutadana, signe d’integració i civilitat, se’ls deu a ells en bona mesura, i és el fruit més lloable, i desitgem que perdurador, de la seva tasca.

Xavier Pedrals i Costa, historiador i arxiver.
Publicat a L’Erol (1988), núm. 23, p. 7

Anuncis

2 pensaments sobre “Maria Guiu, una vida

  1. Ja va sent hora que el nom de Maria Guiu i Serradell ( la Senyora Maria, com tothom l’anomenava) hi consti en el nomenclàtor vilatà. Un desig demanat al primer Ajuntament de la democràcia, a través d’un document signat i segellat pels presidents de totes les entitats existents llavors a Bagà ( quasi una vintena). Cap entitat signant va rebre resposta. Lamentable
    ” Degotall”

    Liked by 1 person

Comenta això

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s